Didáctica universitaria en la era 2.0competencias docentes en campus virtuales

  1. Moral Pérez, María Esther del 1
  2. Villalustre Martínez, Lourdes 1
  1. 1 Universidad de Oviedo
    info

    Universidad de Oviedo

    Oviedo, España

    ROR https://ror.org/006gksa02

Revista:
RUSC. Universities and Knowledge Society Journal

ISSN: 1698-580X

Any de publicació: 2012

Volum: 9

Número: 1

Pàgines: 36-50

Tipus: Article

DOI: 10.7238/RUSC.V9I1.1127 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: RUSC. Universities and Knowledge Society Journal

Resum

La puixança de la societat de les tecnologies i de la informació i la irrupció del fenomen del web 2.0 en els contextos formatius universitaris han provocat un tomb profund en les funcions que han d'exercir els docents. La capacitació didàctica i tecnològica del professorat es va convertint en un imperatiu per a afrontar les noves situacions d'ensenyament-aprenentatge dutes a terme en escenaris virtuals o amb el suport d'eines tecnològiques. En aquest treball s'enuncien les competències didàctiques, tecnològiques i tutorials que han de definir el docent 2.0, que exerceix les tasques immers en entorns tecnològics, les quals es relacionen directament amb aspectes intrínsecs al model instructiu que s'ha adoptat, al context i a les noves eines mitjanceres. Aquestes competències professionals es plasmaran en l'orientació que es donarà als estudiants, en la capacitat per al disseny de materials didàctics multimèdia motivadors, en la formulació d'activitats col·laboratives, etc. Després d'enquestar 70 docents i més de 840 estudiants pertanyents a les universitats espanyoles que integren el campus virtual compartit del G9 (Cantàbria, la Rioja, Extremadura, Oviedo, Pública de Navarra, Balears, País Basc, Saragossa i Castella-la Manxa), es posen de manifest les fortaleses i debilitats que s'han detectat en els docents, i es recalquen les necessitats formatives més urgents, d'acord amb les demandes que s'han generat amb els plans de convergència europea. Entre les fortaleses que han assenyalat els docents i els estudiants -implicats en processos formatius virtuals-, es destaquen la formulació correcta d'activitats que ha afavorit l'aprenentatge, la varietat dels recursos didàctics utilitzats, la interactivitat dels continguts, etc. I, com a principals debilitats, han indicat la falta de propostes efectives de pràctiques que promoguin un aprenentatge col·laboratiu per mitjà de la participació de tots els estudiants i de la interacció entre tots, i l'escassetat de comentaris individualitzats de suport i ànim relatius als progressos en l'aprenentatge.

Referències bibliogràfiques

  • AREA, M.; ADELL, J. (2009). «E-learning: enseñar y aprender en espacios virtuales». En: J. DE PABLOS (coord.). Tecnología educativa. La formación del profesorado en la era de Internet. Málaga: Ediciones Aljibe. Págs. 391-424.
  • CABERO, J.; ROMAN, P. (2006). E-actividades. Un referente básico para la formación en Internet. Sevilla: Editorial Eduforma.
  • CVC DEL G9 (2010). Oferta formativa para el curso académico 2010/2011. [Fecha de consulta: 20 de octubre de 2010]. <https://www.uni-g9.net/portal/asignaturas2010-2011.html>
  • DE PABLOS, J. (2005). «El Espacio Europeo de Educación Superior y las Tecnologías de la información y la Comunicación». En: P. COLÁS y J. DE PABLOS (coords.). La Universidad de la Unión Europea. El espacio Europeo de Educación Superior y su impacto en la docencia. Málaga: Ediciones Aljibe. Págs. 57-73.
  • DE PABLOS, J. (2008). «Nuevas formas de trabajo en las aulas universitarias con el soporte de las Tecnologías de la Información y la Comunicación». En: M. E. DEL MORAL y R. RODRÍGUEZ (coords.). Experiencias docentes y TIC. Barcelona: Editorial Octaedro. Págs. 43-58.
  • DEL MORAL, M. E. (coord.) (2007). Proyecto MATRIX: Modalidades de aprendizaje telemático y resultados interuniversitarios extrapolables al nuevo EEES [memoria en línea]. Proyecto financiado por el MEC. EA 2007-0015. <http://82.223.210.121/mec/ayudas/CasaVer.asp?P=29~~260>
  • DEL MORAL, M. E.; VILLALUSTRE, L. (2004). «Indicadores de calidad en la docencia virtual: adaptación de los entornos a la diversidad cognitiva de los estudiantes». Aula Abierta. Nº 84, págs. 155-172.
  • DEL MORAL, M. E.; VILLALUSTRE, L. (2009a). «Modalidades de aprendizaje telemático y resultados interuniversitarios extrapolables al nuevo EEES». Proyecto MATRIX. Barcelona: Octaedro. <http://www.octaedro.com/pdf/16036.pdf>
  • DEL MORAL, M. E.; VILLALUSTRE, L. (2009b). «Las competencias didácticas y tutoriales de los docentes en contextos virtuales, evaluadas por los aprendices, y sus implicaciones». En: R. ROIG (dir.). Investigar desde un contexto educativo innovador. Alicante: Editorial Marfil. Págs. 83-102.
  • DEL MORAL, M. E.; VILLALUSTRE, L. (2010). «Formación del profesor 2.0: desarrollo de competencias tecnológicas para la escuela 2.0». Revista Magíster. Nº 23, págs. 59-70.
  • GARCÍA, A.; TROYANO, Y. (2009). «El tutor universitario en el Espacio Europeo de Educación Superior: guiando a estudiantes de pedagogía». En: R. ROIG (coord.). Investigar desde un contexto educativo innovador. Alicante: Editorial Marfil. Págs. 171-182.
  • MINGORANCE, P. (2001). «Aprendizaje y desarrollo profesional de los profesores». En: C. MARCELO (coord.). La función docente. Madrid: Síntesis. Págs. 85-101.
  • MILLER, L. (2000). «La resolución de problemas en colaboración». En: REIGELUTH (ed.). Diseño de la instrucción. Teorías y Modelos. Un nuevo paradigma de la teoría de la instrucción. Parte I. Madrid: Santillana. Págs. 255-259. (Aula XXI).
Fuente de los datos: Dialnet