Gestión de incidencias informáticas: el caso de la Universidad de Oviedo y la Facultad de Formación del Profesorado

  1. Fombona Cadavieco, Javier 1
  2. Rodríguez Pérez, Celestino 1
  3. Fernández Barriada, Carolina 1
  1. 1 Universidad de Oviedo
    info

    Universidad de Oviedo

    Oviedo, España

    ROR https://ror.org/006gksa02

Aldizkaria:
RUSC. Universities and Knowledge Society Journal

ISSN: 1698-580X

Argitalpen urtea: 2012

Alea: 9

Zenbakia: 2

Orrialdeak: 100-114

Mota: Artikulua

DOI: 10.7238/RUSC.V9I2.1399 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Beste argitalpen batzuk: RUSC. Universities and Knowledge Society Journal

Laburpena

Les institucions d'ensenyament universitàries incorporen progressivament els recursos informàtics, que es converteixen en instruments indispensables, dinàmics i controvertits en l'acció docent i investigadora. Aquest treball expostfacto mira de descobrir alguns trets d'aquesta complexitat, mitjançant l'estudi de les incidències informàtiques més representatives que van tenir lloc a la Universitat d'Oviedo i en una de les seves facultats (Formació del Professorat i Educació). També vol aportar pautes per a prendre decisions millors en aquest àmbit i difondre les actuacions significatives d'ús d'aquestes tecnologies en els centres d'ensenyament superior. Per a això s'hi analitzen les incidències recollides durant tres cursos successius a la Universitat d'Oviedo, institució que acull unes trenta mil persones, repartides en quatre campus. També s'hi analitzen les actuacions dels equips que van fer servir els estudiants i professors de les aules de la Facultat de Formació del Professorat i Educació. Els resultats obtinguts destaquen que, encara que augmenta el nombre de dispositius informàtics, la quantitat d'incidències generades roman constant. Això apunta al fet que els usuaris els saben fer servir més bé. La majoria dels problemes, tant pel que fa a la institució universitària com pel que fa a la facultat, estan relacionats amb el programari, per la qual cosa se suggereix la incorporació de potents serveis centralitzats d'actualització i manteniment dels programes que es fan servir.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Acikalin, Mehmet (2010). «Exemplary social studies teachers use of computer supported instruction in the classroom». Turkish Online Journal of Educational Technology. Vol. 9, n.º 4, págs. 66-82.
  • BENNETT, Sue; MATON, Karl; KERVIN, Lisa (2008). «The “digital natives” debate: A critical review of the evidence». British Journal of Educational Technology. Vol. 39, n.º 5, págs. 775-786.
  • Biscomb, Kay; Devonport, Tracey; Lane Andrew (2008). «Evaluating the use of computer aided assessment in higher education». Journal of Hospitality Leisure Sport & Tourism Education. Vol. 7, n.º 1, págs. 82-88.
  • BOWMAN, Laura [et al.] (2010). «Can students really multitask? An experimental study of instant messaging while reading». Computers & Education. Vol. 54, n.º 4, págs. 927-931.
  • Bozionelos, Nikos (2004). «Socioeconomic background and computer use: the role of computer anxiety and computer experience in their relationship». International Journal of Human Computer Studies. Vol. 61, n.º 5, págs. 725-746.
  • CARLSON, Scott (2005). «The Net generation goes to college». The Chronicle of Higher Education. Vol. 52, n.º 7, págs. 34.
  • FLOWERS, Beverly; RAKES, Glenda (2000). «Analyses of acceptable use policies regarding the Internet in selected K-12 schools». Journal of Research on Computing in Education. Vol. 32, nº. 3, págs. 351-365.
  • Garland, Kate; Noyes, Jan (2004). «The effects of mandatory and optional use on students’ ratings of a computer based learning package». British Journal of Educational Technology. Vol.: 35, n.º 3, págs. 263-273.
  • Gibert, Guillén (2006). Diseño de un aula informática. Barcelona: Universidad Politécnica de Catalunya. http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/2991/1/546841.pdf [Fecha de consulta: 6 de junio de 2010].
  • GUTIÉRREZ, Martín; Palacios, Andrés; Torrego, Luis (2010a). «La formación de los futuros maestros y la integración de las TIC en la educación: anatomía de un desencuentro». Revista de Educación. N.º 353, págs. 267-293.
  • GUTIÉRREZ, Martín; Palacios, Andrés; Torrego, Luis. (2010b). «Tribus digitales en las aulas universitarias Digital Tribes in the University Classrooms». Comunicar. Vol. 27, n.º 34, págs. 173-181.
  • Inan, Fethi [et al.] (2010). «Pattern of classroom activities during students’ use of computers: Relations between instructional strategies and computer applications». Teaching and Teacher Education. Vol. 26, n.º 3, págs. 540-546.
  • JUDD, Terry; KENNEDY, Gregor. (2011). «Measurement and evidence of computer based task switching and multitasking by ‘Net Generation’ students». Computers & Education. Vol. 56, n.º 3, págs. 625-631.
  • JUNCO, Reynol; COTTEN, Sheila. R. (2010). «Perceived academic effects of instant messaging use». Computers & Education. Vol. 56, n.º 2, págs. 370-378.
  • Koh, Joyce; Frick, Theodore (2009). «Instructor and student classroom interactions during technology skills instruction for facilitating preservice teachers’ computer self efficacy». Journal of Educational Computing Research. Vol. 40, n.º 2, págs. 211-228.
  • Lowerison Gretchen [et al.] (2006). Student perceived effectiveness of computer technology use in postsecondary classrooms. Computers & Education. Vol. 47, n.º 4, págs. 465-489.
  • MENCHACA, Rolando; CONTRERAS, Salvador (2009). «Knowledge System for Application of Computer Security Rules». Advances in Intelligent and Soft Computing. Vol. 63, págs. 9-17.
  • Oyewole, Samuel; Haight, Joel; Freivalds, Andris (2010). «The ergonomic design of classroom furniture/computer work station for first graders in the elementary school». International Journal of Industrial Ergonomics. Vol. 40, n.º 4, págs. 437-447.
  • PRENSKY, Marc (2001). «Digital natives, digital immigrants. Part 1». On the Horizon. Vol. 9, n.º 5, págs. 1-6.
  • Schraw, Gregory (2010). «Measuring self regulation in computer based learning environments». Educational Psychologist. Vol. 45 (4), págs. 258-266.
  • Selwyn, Neil (2007). «The use of computer technology in university teaching and learning: a critical perspective». Journal of Computer Assisted Learning. Vol. 23, n.º 2, págs. 83-94.
  • SELWYN, Neil (2009). The digital native–myth and reality. Paper presented at the Aslib Proceedings. Londres: New Information Perspectives.
  • Shell, Duane; Husman, Jenefer (2008). «Control, motivation, affect, and strategic selfregulation in the college classroom: A multidimensional phenomenon». Journal of Educational Psychology. Vol. 100, n.º 2, págs. 443-459.
  • SUREDA, Jaume; COMAS, Rubén; MOREY, Mercé (2010). «Menores y acceso a internet en el hogar: las normas familiares». Comunicar. Vol. 27, n.º 34, págs. 135-143.
  • WILLINGHAM, Daniel (2010). «Have technology and multitasking rewired how students learn?» American Educator. N.º 23. http://www.aft.org/pdfs/americaneducator/summer2010/Willingham.pdf [Fecha de consulta: 6 de junio de 2010].
  • WITTEN, Ian; BAINBRIDGE, David; NICHOLS, David (2009). How to Build a Digital Library. Burlington: Morgan Kaufmann.
Datuen iturria: Dialnet