Representacions festives de l'alteritat a CatalunyaEl Ball de la Patera d'Igualada: un entremès de moros i cristians del Corpus a la Festa Major

Resum

El moro ha suposat històricament a Catalunya -i bona part de la Península Ibèrica- un poderós recurs de construcció d'identitat mitjançant l'alteritat, ja que s'associava a tot allò que era aliè i diferent a l'univers mental autòcton. L'aparició del moro en contextos festius portava associada una manifesta intencionalitat política per part de les classes dominants (monarquia i església): es tractava de crear una imatge que permetés definir amb nitidesa el moro com un enemic social i cultural, un adversari polític i territorial. En aquesta tesi s'aborden les entrades i festes reials, la nova festa del Corpus Christi i la posterior aparició de les festes patronals com els marcs de creació de contextos on ubicar aquestes plasmacions, les quals anaven carregades ideològicament amb aquest component intencionat, fortament incrementat a partir dels segles XVI i XVII després de la caiguda de Constantinoble l'any 1453 i amb la proliferació de corsaris per tota la Mediterrània. També es realitza el seguiment exhaustiu de la Turquia o Patera, un entremès de moros i cristians que es documenta a Igualada (Barcelona) entre 1489 i 1896. D'origen segurament anterior, aquesta representació podria considerar-se com la més important del seu gènere a Catalunya d'entre les que tingueren una continuïtat regular pel que fa a les seves aparicions. A més, aquesta plasmació festiva sembla tenir conseqüències rabiosament contemporànies en la festa dels Reis que des de 1899 se celebra a la mateixa població. Aquesta festa actualment viu un procés de replantejament per la possible incomoditat dels col·lectius potencialment racialitzats.