European architectural effects in Qajar architecture (19th century in Iran)

Resumo

Durant el govern de la dinastia Qajar, a causa de la confrontació de l’Iran amb Occident i el desig dels cortesans d’experimentar el món modern, així com el desig occidental de conèixer el món oriental, va propiciar una trobada entre els conceptes de tradició i modernitat, dicotomia que es va donar en moltes relacions socials, culturals i artístiques. Després de la creixent connexió amb Europa, la coincidència de l’arquitectura Qajar amb el desenvolupament industrial i capitalista europeu, acompanyat de la subsegüent evolució física, els canvis en les ciutats europees i la visita dels iranians a Europa, van comportar un canvi en la mentalitat de aquests iranians que confrontava la tradició autòctona amb la modernitat d’Occident. El propòsit d’aquest estudi és investigar els efectes de la modernitat europea sobre l’arquitectura de l’era Qajar (Iran, segle XIX). aquest estudi examina en detall els factors històrics i socials influenciats per Occident i el modernisme al segle XIX a l’Iran i el seu impacte en l’arquitectura i l’urbanisme de el període Qajar. Viatjar a Europa, enviar estudiants, l’arribada dels ambaixadors europeus, la fotografia i la correspondència són els més significatius factors que influeixen en la formació de l’estil arquitectònic de l’era Qajar. Aquesta investigació pretén ser interdisciplinària abordant aspectes de el camp de la història de l’art, l’arquitectura, la decoració i planificació urbana. Utilitzem el mètode descriptiu-analític i el mètode de recollida de dades i investigació bibliogràfica, combinant-ho amb el treball de camp i la presa d’imatges fotogràfiques in situ.