La vinculació territorial de la població a Catalunya. Una aproximació a partir del cens de 2001

Resumen

La present tesi doctoral té com objectiu avaluar quin és l'ús del territori que fan els habitants a Catalunya a partir de la seva mobilitat habitual per treball i per estudis i la derivada de la disponibilitat d'una segona residència. Per a assolir aquest objectiu utilitza les dades del cens de 2001, que per primera vegada recull aquest tipus d'informació per al conjunt d'Espanya. La investigació parteix de la hipòtesi que la mobilitat creixent de la població determina el fet que assignar les persones únicament al lloc de residència cada vegada té menys sentit, ja que a través dels seus desplaçaments habituals, la població està en contacte amb altres municipis diferents al de residència. A aquest tema està consagrada un part important de la tesi, ja que es fa un repàs exhaustiu a les transformacions demogràfiques i territorials esdevingudes a Catalunya durant el període 1986-2001. És per motiu ressenyat que la tesi planteja la necessitat de superar aquesta concepció estàtica de la població, basada en l'antiga divisió entre població de dret i població de fet, mitjançant la utilització de dos conceptes relativament nous en geografia de la població com són població vinculada i espai de vida. Els dos conceptes poden ser entesos com dues maneres diferents, però complementàries, d'analitzar el mateix fenomen: la mobilitat de la població. Així, el concepte població vinculada fa referència, des del punt de vista del territori receptor, a tota aquells població que, a pesar de no residir en un territori, manté un cert vincle perquè treballa, estudia o té una segona residència en ell; mentre que l'espai de vida amida, des del punt de vista de les persones, tots aquells llocs freqüentats a partir dels desplaçaments quotidians. El càlcul de les dues dimensions citades de la mobilitat habitual a Catalunya constitueix l'eix central de la tesi. Així, en primer lloc, s'analitza quin és la població vinculada a cadascun dels 946 municipis catalans, tema que és d'especial interès a l'hora de la planificació urbanística i de certs serveis, ja que permet tenir en compte la població destinatària potencial, ja viva al municipi o no. En segon lloc, es delimita quin és l'espai de vida dels habitants dels habitants de cadascun dels municipis catalans, cosa que permet determinar quin és el grau d'interacció funcional entre territoris i poder delimitar, així, àrees de cohesió o àrees metropolitanes. Els resultats obtinguts en l'aplicació d'ambdós indicadors apunten a la configuració de Catalunya com una incipient ciutat-regió: un espai funcional únic que tendeix, cada vegada més, a funcionar com un àrea homogènia, més enllà dels límits administratius de les seves diferents parts, entre les quals s'estableix un flux important de persones. Aquestes, en conseqüència, realitzen un ús cada vegada més extensiu del territori, de manera que el lloc de residència habitual perd importància a l'hora de descriure el comportament territorial de la població. Paraules clau:Mobilitat habitual, espai de vida, població vinculada, cens de població, Catalunya.