Estudio de la variabilidad de los parámetros de riesgo de cristalización en orina de 12 horas diurna y nocturna

  1. Mir Perelló, María Concepción
Dirigida per:
  1. Fèlix Grases Freixedas Director/a
  2. Concepción Sáez-Torres Barroso Director/a
  3. Maria Dolores Rodrigo Jiménez Director/a

Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 17 de d’abril de 2023

Tribunal:
  1. Fernando Santos Rodríguez President/a
  2. Maria del Pilar Sanchís Cortés Secretari/ària
  3. Víctor Manuel García Nieto Vocal

Tipus: Tesi

Resum

L’estudi de la composició urinària és fonamental per l’avaluació de la litiasi renal i depèn d’una adequada recollida i processament de les mostres d’orina. Aquest estudi descriptiu és dissenyat per comparar els paràmetres urinaris en dos períodes consecutius de 12 hores, en subjectes sans i litiàsics, amb l’objectiu de veure si existeixen diferències en la excreció de substàncies promotores i inhibidores entre ambdós períodes, que indiquin un patró circadià d’eliminació. Els resultats revelen que la composició urinària no es constant al llarg del dia i que aquesta variabilitat afecta la majoria de paràmetres implicats en el procés de cristal·lització. Així, en la mostra d’orina de 12 hores nocturna, s’observa una major eliminació de fòsfor i magnesi, i menor de citrat i àcid úric, així com nivells inferiors de pH i diüresi, en comparació en la mostra diürna. Per altra banda, l’estudi mostra que existeix un patró circadià de diferències en l’eliminació de determinats soluts entre el dia i la nit, que es produeix tant en nins com en adults i tant en subjectes sans com litiàsics. L’orina recollida durant el període nocturn presenta una combinació de paràmetres que li confereixen un risc de cristal·lització urinària incrementat. Amb l’objectiu d’implementar un protocol simplificar de diagnòstic i seguiment de la litiasi renal, s’avalua la concordança de diagnòstics de les principals alteracions metabòliques urinàries entre les mostres d’orina de 24 hores i de 12 hores nocturna. Malgrat les limitacions de l’estudi, els resultats mostren que la mostra de 12 hores nocturna té una capacitat de detecció similar d’aquestes alteracions urinàries i resultaria de gran interès profunditzar en la utilitat d’aquesta mostra d’orina per l’estudi de la litiasi renal. Finalment, l’estudi posa de manifest la necessitat de disposar de valors de referencia adaptats a aquest tipus de mostra per a la correcta interpretació dels resultats.