Una aproximació al repertori i als usos de la trompeta a Catalunya al primer quart del segle XVIII

Resumo

"La trompeta en l’àmbit català als segles XVII i XVIII: primers compositors que van escriure per aquest instrument, els seus usos funcionals, quin rol tenia i tipologies d’instruments. A Barcelona, i per extensió a Catalunya, la trompeta al segle XVIII no va ser un instrument nouvingut ja que procedia d’una tradició secular en l’ús d’aquest instrument. Les agrupacions de trompetes i tabals formaven part del paisatge sonor quotidià i era habitual el fet de trobar un grup de trompetes en els esdeveniments de l’època (crides, anuncis, processons, entrades reials...). Aquestes funcions formen part del que s’anomena rol simbòlic de la trompeta. També és rellevant la presència de la trompeta des del punt de vista melòdic: amb clara intenció musical, més enllà de l’esmentada funció simbòlica, present en els ambients musicals. L’evidència més present i sistemàtica de la importància d’aquest instrument a la Catalunya del segle XVIII es troba en la nombrosa literatura musical i el repertori específic, on la trompeta hi apareix en ocasions ja sigui fent un paper de suport a l’harmonia o en un rol més solístic. En aquest estudi es ressalten les dues funcions que adquireix la trompeta entre els segles XVII i XVIII: la trompeta simbòlica i la trompeta melòdica. En aquest sentit, la gran riquesa de referències de trompeta que mostren els Dietaris de la Generalitat i Llibre de Solemnitats són d’una riquesa excepcional i deixen pistes d’aquestes dues funcions ja que, sovint, els trompetes tocaven al costat d’altres instruments i alhora també queden molt definides les seves funcions predilectes d’intervenció en les crides, anuncis, processons, entrades reials, etc. Al tombant del segle XVIII la trompeta adquireix un nou espai professional a partir de la seva incorporació en les principals esglésies dels país, tal i com s’ha vist de manera especial en el Villancico, a 12, a la exaltacion de Felipe Quinto en el trono de Rey de España (1701), que es podria considerar com a primera mostra solística de trompeta a Catalunya i que a més requereix unes habilitats instrumentals consolidades. S’ha de tenir en consideració la vinguda de l’Arxiduc Carles amb els seus músics militars i de capella. La seva influència va suposar un canvi en els nous dissenys musicals que van fer variar els seus elements funcionals i van comportar, com a fet destacat, l’aparició de nous instruments i instrumentistes altament especialitzats en “altres” maneres de tocar. D’aquest període ens han quedat uns testimonis d’exemples musicals molt destinats a una praxis d’unes persones concretes i que un cop passat aquest període no es va mantenir aquest nivell d’exel.lència. En el transcurs del segle XVIII, i molt especialment en l’època de Carles III, la trompeta s’anirà consolidant definitivament en aquests llocs mencionats a l’estil d’una ciutat mitjana europea. Tot i això hi ha un altre element molt important, és el fet que dos compositors destacats de la Catedral de Barcelona escriuen tractats de composició que defineixen molt bé no només el rol de la trompeta sinó el punt de partida derivat de la pràctica musical del moment. Es tracta de Pere Rabassa: Guia Para los Principiantes que dessean Perfeccionarse en la Composicion de la Mussica (ca. 1726) i Francesc Valls: Mapa Armónico Práctico (ca. 1742). Les mostres de repertori estudiades del clarí/trompeta són molt variades i recullen totes les funcions estàndards que es coneixen a centreeuropa, com són l’acompanyament, l’acompanyament a duo com a suport harmònic i, en alguns casos, fent la melodia i peces a “solo”. The Catalan trumpet in the seventeenth and eighteenth centuries: first composers who wrote for this instrument, its functional uses, and what role did the trumpet have and types of instruments. In Barcelona, and by extension in Catalonia, the trumpet in the eighteenth century was not a newcomer instrument, since it came from a secular tradition in the use of this instrument. Clusters of trumpets and kettledrums were part of the everyday soundscape and it was common to find a group of trumpets in the events of the time (such as calls, advertisements, processions, royal entries ...). These functions are part of what is called symbolic role of the trumpet. Also relevant is the presence of the trumpet from the melodic point of view: with clearly musical intention, beyond the mentioned symbolic function, present in the musical environments. The present systematic evidence of the importance of this instrument in the eighteenth century Catalonia is in numerous musical literature and specific repertoire, where the trumpet appears either in a supporting role to harmony or in a solístico role. This study highlights the two functions that the trumpet acquires in the seventeenth and eighteenth centuries: the symbolic trumpet and the melodic trumpet. In this sense, the wealth of references showing in the “Dietaris de la Generalitat” and the “llibre de solemnitats” are exceptionally rich and leave clues of these two functions because, often, trumpets played alongside other instruments and at the same time their favorite functions to intervene in calls, advertisements, processions, royal entries, etc., are also clearly defined At the turn of the eighteenth century the trumpet takes on a new professional space in joining the main churches in the country, as seen especially in Villancico, a 12, a la exaltacion de Felipe Quinto en el trono de Rey de España (1701), which could be considered as a first solístico trumpet sample in Catalonia and also requires consolidated instrumental skills. We need to take into consideration the arrival of the Archduke Charles with his military and chapel musicians. His influence changed in the new musical designs and its functional elements, which triggered the outstanding fact of the emergence of new instruments and instrumentalists highly specialized in ""other"" ways of playing. In this period we have been witnessing very musical examples of practice intended for real people but after this period this level of excelence was not maintained. During the eighteenth century, especially in the era of Carlos III, the trumpet definitely consolidated in these alreadymentioned places in the style of an average European city. However, there is another very important element, which is the fact that two prominent composers of the Cathedral of Barcelona composing treatises that define very well not only the role of the trumpet, but it also was the starting point from the musical practice of the time . These composers are Pere Rabassa: Guia Para los Principiantes que dessean Perfeccionarse en la Composicion de la Mussica (ca. 1726) and Francesc Valls: Mapa Armónico Práctico (ca. 1742). The studied samples of repertoire studied of the clarino/trumpet are varied and include all the standard functions known in Central Europe, such as accompanying, the accompanying in duo as harmonic support and, in some cases, making the melody, and ""solo"" pieces. "