Frederic mompoumúsica i pensament. La fluïdesa de l'ésser i la creativitat musical

Resumen

La música de Frederic Mompou (1893-1987) ha viscut en una paradoxa: d'una banda la seva estètica ha estat difícil de situar al segle XX, ha tingut poca visibilitat en els repertoris del concertisme internacional i en els àmbits acadèmics de formació pianística. Alhora, ha estat el compositor, o un dels dos o tres compositors, que ha generat més bibliografia de tota la història de la música espanyola, interès que ha anat creixent en els darrers anys del segle XX i principis de segle XXI. El contingut de la tesi neix de la hipòtesi que aquesta circumstància ve donada per un dèficit d'anàlisi i d'informació del pensament del compositor en relació a la seva creativitat musical. Per aquesta raó, la tesi analitza el vincle d'aquests dos àmbits a través del qual podem obtenir respostes a aquesta circumstància paradoxal i obtenir conclusions que amplien la visió interpretativa de la naturalesa creativa i de l'estil compositiu del compositor. La tesi demostra el vincles estrets entre la música i el pensament de Mompou, analitza els aspectes en els quals es manifesta i concreta els elements morfològics musicals on queden constatats. El contingut de la recerca posa en relació tres àmbits diferenciats: les vivències, el pensament i la música. El redactat de la tesi s'estructura en tres capítols titulats Impressions, Reflexions i Expressions. El primer capítol, Impressions, és el més breu, i de manera introductòria, analitza les vivències que van influir en la manera de pensar del compositor, el segon capítol, Reflexions, analitza i posa al descobert el pensament filosòfic, estètic i el pensament sobre la interpretació al piano, i el tercer capítol, Expressions, analitza fragments de les seves partitures per a piano, en els quals trobem reflectit l¿essència del pensament del compositor. Un dels aspectes rellevants de la tesi és l'aportació de documentació manuscrita original, no publicada i poc coneguda, que constata l'interès de Frederic Mompou pels conceptes filosòfics existencials que es remunten a la seva joventut. També aporta documentació original manuscrita desconeguda sobre la seva faceta poètica i manuscrits que combina petites composicions musicals amb textos poètics breus. De la documentació original utilitzada també cal destacar l'epistolari personal i el de la seva família i amics, al qual hem pogut tenir accés. Les anàlisis musicals obtinguts en relació al pensament de Frederic Mompou, demostren que la seva estètica i el seu estil compositiu ve determinat pel que podem anomenar "un estat de fluïdesa conscient", que va trobar en l'acció de fluir, una semiòtica musical coherent d'acord a la seva personalitat, la seva naturalesa artística i el seu pensament. Aquest fet el situa en una posició d'outsider en el context de la música d'Occident del segle XX i ens convida a fer una ampliació de com hem d'interpretar la seva obra i la seva ubicació estètica en el present.