Destrezas científico-matemáticas de los docentes en formaciónEstado y oportunidades

Résumé

- Introducció La majoria d'estudiants que accedeixen als graus d'educació solen provenir d'estudis previs en què les matèries cientificomatemàtiques eren (o encara són) absents o limitades a unes matemàtiques aplicades a les ciències socials (als estudiants que provenen de la branca social de batxillerat). De la mateixa manera, molts d'ells manifesten certa aversió i desencontre amb les disciplines cientificomatemàtiques per la seva abstracció. Els eixos principals de la present tesi doctoral són: 1. Anàlisi dels textos curriculars de la LOGSE i la LOMCE, així com la possibilitat de dissenyar instruments d'avaluació seguint la taxonomia revisada de Bloom ja que té en compte la càrrega cognitiva dels objectius d'aprenentatge. 2. Anàlisi de la competència acadèmica, així com l'oferta formativa per millorar aquestes competències un cop ja titulats. 3. Anàlisi de la possibilitat de la integració de l'activitat física en forma de descansos actius per millorar variables cognitives com l'atenció i la concentració. - Contingut de la investigació La metodologia dels estudis fou diversa, des de l'ús de la taxonomia revisada de Bloom per a l'anàlisi curricular i el disseny de proves d'avaluació, a l'anàlisi de les oportunitats de formació del professorat i els descansos actius com a eina didàctica en la millora de l'atenció i la concentració. S'ha observat en els diferents currículums educatius analitzats que manca una sustentació teòrica als primers nivells de la taxonomia per a poder assolir els superiors. S'observa doncs que en els docents en formació, tant les destreses de pensament (associades als nivells més alts) com les competències matemàtiques no són significativament superiors a les que tenen els alumnes de sisè grau d'educació primària (10-12 anys), situació que afecta la qualitat educativa ja que no són les que s’esperaria que un adult hauria de tenir. Actualment la formació contínua i permanent (una vegada graduats) presenta un descens d’aquelles activitats enfocades a la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge, en concret les que versen sobre didàctica general i específica, mentre que s'ha produït a l'últim lustre un augment de les activitats sobre pedagogies i metodologies sense el suport científic i evidències necessàries per assegurar que suposen un augment en la qualitat de la docència. - Conclusió Finalment, s'ha observat que l'activitat física aplicada de forma puntual en l'horari lectiu, anomenat descans actiu, contribueix en la millora de la capacitat atencional, cosa que podria tenir un impacte sobre aquelles habilitats que requereixen una demanda cognitiva més gran. Per això, s'han fet dues proves pilot, amb població infantil-juvenil (primària) i amb mestres en formació (per a vivenciar els efectes positius sobre l'atenció i la concentració) i oferir així una eina més per a la millora de l'exercici docent. Com a conclusió i perspectives de la present tesi doctoral és que la taxonomia revisada de Bloom és un bon instrument tant per al disseny curricular com per a proves d'avaluació, i que optimitzar el disseny dels plans d'estudi podrien suposar millores en la formació de les destreses i competències dels estudiants dels graus d'educació, així com poder complementar-lo juntament amb l'activitat física, ja que suposa una sèrie de beneficis cognitius.