La ciutat a la Muntanya. Una interpretacio del territori del Pirineu a l'inici del segle XXI

Resumo

Els turistes de diferents èpoques i orígens, tot i que moguts per molt diverses motivacions, habitualment han compartit una necessitat: la de portar-se amb ells fragments dels seus espais urbans d'origen, Als Pirineus, generacions de visitants han portat LA CIUTAT A LA MUNTANYA, ja des de els primers assentaments purament turístics, com la Colònia del Llac de Puigcerdà. A partir d'aquest títol al·legòric, l'objectiu de la present tesi és reflexionar sobre la forma en que les activitats d'aquest visitants, i en especial l'aparició de noves infrastructures i assentaments pensats per a ells, han generat transformacions a l'espai pirinenc, alterant profundament les relacions territorials tradicionals. I és que, a mesura que la societat rural es debilitava, el paisatge per ella generat s'anava desfigurant, diluint, mentre que les transformacions que generava el turisme és feien més importants, fins al punt que, en el moment actual, els remanents d'aquells paisatge, d'aquelles estructures rurals, es poden ja considerar com a bens patrimonials, en tant que no són reproduïbles. És aquest un valor a tenir molt en compte de cara a l futur planejament del Pirineu. El valor de l'espai construït format per pobles, camps, prats, camins, masos, bordes... Per aproximar-se a aquest concepte de valor patrimonial de l'espai edificat, el treball es desenvolupa en tres parts. La primera és un anàlisis històric de quina ha estat la percepció que la societat ha tingut, en els diferents moments històrics del segle XX, del territori pirinenc, i en conseqüència, de com ha actuat sobre Ell. A la segona es fa un repàs al planejament que ha estat aplicat en aquest territori, destacant el fet que rara vegada s'han generat figures o eines de planejament innovadores, adaptades específicament a un entorn turístic de muntanya. La darrera part, la més extensa, estableix una categorització dels assentaments tradicionals en funció de la seva localització sobre el relleu, en tant que variable territorial dominant. Es defineixen una sèrie de valors patrimonials susceptibles de ser trobats a cada una de les categories, i en correspondència amb cada un d'ells, es defineix una denominada capacitat de transformació, paràmetre que vol avaluar la possibilitat de transformar cada un dels aspectes definits sense eliminar el seu valor patrimonial.