Estudi codicològic i catalogació del manuscrit E-VI 293un testimoni de la música de tecla a Catalunya a principis del segle XIX /

Laburpena

El manuscrit E-VI 293 és un manuscrit miscel·lani de música per a tecla copiat el 1813 que actualment es troba a la Biblioteca Episcopal de Vic. Conté 200 peces d’autors catalans i europeus, amb música escrita entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Aquest treball té com a objectiu l’estudi del citat manuscrit des de les disciplines de la codicologia i la catalogació. L’estudi codicològic contempla l’estudi del paper, el tipus d’enquadernació i la disposició de fascicles, l’estructura del manuscrit a través d’aquesta disposició de fascicles i el seu contingut musical (pel que fa a la quantitat i disposició de les peces), i l’estudi dels gravats que el decoren. D’altra banda, estudia les característiques de les diferents intervencions en el manuscrit per a determinar el número de copistes, el tipus de còpia i la seva cronologia i abast, així com el tipus de pautat. Finalment, es generen hipòtesis en relació al periple vital del document a través dels noms propis que hi apareixen (copista i posteriors propietaris), posant-los en relació amb la còpia de determinades peces i algunes de les conclusions de l’estudi del paper. La catalogació es fa a partir de la normativa internacional RISM. Pretén estudiar el manuscrit a través d’una catalogació crítica, aportant totes les dades possibles per a la seva identificació. Aquest estudi s’amplia amb la recerca de correspondències de les peces del manuscrit en tots els fons catalans coneguts i susceptibles de contenir alguna de les peces del manuscrit. Amb això es pretén determinar característiques relacionades amb la difusió de les obres i les línies de còpia, identificar autories de peces anònimes i obtenir dates de còpia. D’altra banda, s’analitza estadísticament el contingut musical a partir dels ítems de compositor, tipologia musical i data de composició per a poder observar i elaborar conclusions al voltant del repertori més copiat, les peces inèdites, els gustos o tendències musicals que testimonia i la pervivència de certes obres. Finalment, es determinen conclusions al voltant de l’ús del manuscrit i l’instrument o instruments destinataris de les peces musicals. Tot plegat permet establir conclusions al voltant de la rellevància d’aquest manuscrit i el seu paper històric i contribueix a l’estudi de la música de tecla a Catalunya entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX amb noves dades que han de facilitar futures investigacions en aquest àmbit.