L'ensenyament del piano a Barcelona1850-1901

  1. MARÍN COS, ESTEL
Dirigida por:
  1. Francesc Cortès Mir Director/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 04 de diciembre de 2017

Tribunal:
  1. Ramón Sobrino Sánchez Presidente
  2. Lidia López Gómez Secretario/a
  3. Marcos Andrés Vierge Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 523714 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu mostrar el desenvolupament de l’activitat docent del piano a la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX a través de tres grans focus. El primer focus són les entitats responsables: principalment el Conservatorio de Música y Declamación del Liceo de S.M. Doña Isabel II i L’Escuela Municipal de Música, i l’ensenyament particular de piano a través de les acadèmies privades. El segon focus són els professors de piano, atenent a les múltiples facetes que aquests havien de desenvolupar de forma paral•lela a la docència. El tercer focus són els textos pedagògics per a piano escrits pels professors dels conservatoris de Barcelona, amb els que podem intuir la pràctica pianística del moment. I els principals mitjans de difusió de la producció pianística: la premsa i l’edició musical, complementen la visió del panorama. Per arribar a aquest objecte, s’haurà d’entendre el procés de transformació cap a la modernitat que viu Barcelona amb la consolidació de la burgesia. En el terreny educatiu caldrà veure l’avenç en l’alfabetització, la funció de la música en l’ensenyament de l’època, el paper de la dona i el furor per l’instrument rei. Per ampliar l’estudi del context, París serà una parada obligada. La capital francesa és el niu del virtuosisme pianístic on els pianistes de l’Europa central, i així mateix els catalans, s’hi dirigeixen per a formar-se o emprendre una carrera internacional. És per això que es resseguirà l’aprenentatge i la transmissió de la tècnica pianística que va tenir lloc al Conservatoire National de Musique et de Déclamation i a l’Schola Cantorum de París, per tal de poder valorar com els estudiants catalans transfereixen o adapten aquesta tècnica i el repertori après a casa nostra. Finalment, en el transcurs d’aquesta investigació, s’esperen obtenir elements que permetin analitzar el que s’ha denominat “escola catalana de piano”. De forma tangencial es pretén establir una discussió ferma des de la perspectiva de la composició i la interpretació de les obres pedagògiques de piano que ajudin a comprendre l’origen, la significació i l’abast del terme.