La "rabassa morta", sus actores y la defensa del carácter enfitéutico, 1740-1850

  1. Belén Moreno Claverías 1
  1. 1 Universidad Autónoma de Madrid
    info

    Universidad Autónoma de Madrid

    Madrid, España

    ROR https://ror.org/01cby8j38

Revista:
Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural

ISSN: 1139-1472

Año de publicación: 2019

Número: 78

Páginas: 7-36

Tipo: Artículo

DOI: 10.26882/HISTAGRAR.078E01M DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Otras publicaciones en: Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural

Resumen

El contrato de rabassa morta fue el instrumento jurídico más idóneo para la expansión de la vid en la Cataluña de los siglos xviii y xix. Loado por muchos contemporáneos que le atribuían la explotación de tierras hasta entonces improductivas, acabó generando una larga polémica entre las partes contratantes causada por la división de dominios que implicaba y por su duración determinada por la vida de las cepas plantadas por los rabasaires. Algunos concedentes, animados por la introducción del concepto liberal de propiedad y el crecimiento demográfico que revalorizaba la tierra, pretendieron equipararlo a una aparcería, mientras que los rabassers se consideraban enfiteutas con derechos sobre la tierra mientras las cepas continuasen vivas. Los intereses de las partes contratantes dejaron de confluir y la seguridad que el dominio útil aportaba a los cultivadores se vio seriamente amenazada. Para comprender lo que supuso la puesta en duda del carácter enfitéutico del contrato y por qué se movilizaron tan intensamente en su defensa, hay que saber qué implicaciones tenía para ellos ser rabasaires. El hecho de poder vender, hipotecar y legar el dominio útil les hacía sentirse casi «propietarios» y distinguirse de la clase inferior de los jornaleros. La rabassa morta les proporcionaba una identidad y un lugar en la estructura social agraria, a los que no renunciarían fácilmente.

Información de financiación

Este trabajo está vinculado a los proyectos de investigación HAR2011-25077 y HAR2014-54891-P, financiados por MINECO

Financiadores

  • MINECO Spain
    • HAR2011-25077
    • HAR2014-54891-P

Referencias bibliográficas

  • ARNABAT, R. & MORENO, B. (2006). El Penedès durant la segona meitat del segle XVIII: Textos inèdits. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
  • BADIA, M. & TELLO, E. (2014). Vine-Growing in Catalonia: The Main Agricultural Change Underlying the Earliest Industrialization in Mediterranean Europe (1720-1939). European Review of Economic History, 18 (2), 203-226.
  • BADIA, M., TELLO, E., VALLS-JUNYENT, F. & GARRABOU, R. (2010). The Grape Phylloxera Plague as a Natural Experiment: The Upkeep of Vineyards in Catalonia (Spain), 1858-1935. Australian Economic History Review, 50 (1), 39-61.
  • BADOSA, E. (1985). Explotació agrícola i contractes de conreu (1670-1840): Les finques del clergat de Barcelona. Barcelona: Col·legi notarial de Barcelona.
  • BALCELLS, A. (1968). El problema agrari a Catalunya (1890-1936): La qüestió rabassaire. Barcelona: Nova Terra.
  • BOURDIEU, P. (1991). Language and Symbolic Power. Cambridge: Harvard University Press.
  • BROCÀ, G. M. DE (1985 [1918]). Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil, y exposición de las instituciones del derecho civil del mismo territorio en relación con el código civil de España y la jurisprudencia. Vol. II. Barcelona: Departament de Justícia.
  • CAMINAL, M., CANALES, E., SOLÀ, A. & TORRAS, J. (1978). Moviment de l'ingrés senyorial a Catalunya (1770-1835). Recerques, (8), 51-72.
  • CARMONA, J. & SIMPSON, J. (1999a). The "Rabassa Morta" in Catalan Viticulture: The Rise and Decline of a Long-Term Sharecropping Contract, 1670s-1920s. The Journal of Economic History, 59 (2), 290-315.
  • CARMONA, J. & SIMPSON, J. (1999b). A l'entorn de la qüestió agrària catalana: El contracte de rabassa morta i els canvis en la viticultura (1890-1929). Recerques, (38), 105-124.
  • CARMONA, J. & SIMPSON, J. (2003). El laberinto de la agricultura española: Instituciones, contratos y organización entre 1850 y 1936. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.
  • COLOMÉ, J. (1990). Les formes d'accés a la terra a la comarca de l'Alt Penedès durant el segle XIX: El contracte de rabassa morta i l'expansió vitivinícola. Estudis d'Història Agrària, (8), 123-144.
  • COLOMÉ, J. (1997). Las formas tradicionales de protesta en las zonas vitícolas catalanas durante la segunda mitad del siglo XIX. Noticiario de Historia Agraria, 7 (13), 125-141.
  • COLOMÉ, J. (2000). Pequeña explotación agrícola, reproducción de las unidades familiares campesinas y mercado de trabajo en la viticultura mediterránea del siglo XIX: El caso catalán. Revista de Historia Económica/Journal of Iberian and Latin American Economic History, 18 (2), 281-307.
  • COLOMÉ, J. (2013). L'ofensiva dels propietaris contra el contracte de rabassa morta a la comarca del Penedès, 1850-1910. Recerques, (67), 165-191.
  • COLOMÉ, J. (2015). Expansió vitícola, consolidació de la propietat capitalista de la terra i conflictivitat social a la Catalunya prelitoral durant el segle XIX: La comarca del Penedès. En J. COLOMÉ, J. PLANAS & F. VALLS-JUNYENT (Eds.), Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya (pp. 245-278). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • COLOMÉ, J. & VALLS-JUNYENT, F. (1994). La viticultura catalana durant la primera meitat del segle XIX: Notes per a una reflexió. Recerques, (30), 47-68.
  • COLOMÉ, J., PLANAS, J., SOLER-BECERRO, R. & VALLS-JUNYENT, F. (2018). The Rabassaire Struggle: Long-Term Analysis of a Social and Political Movement. International Review of Social History, 63 (1), 1-27.
  • CONGOST, R. (2007). Tierras, leyes, historia: Estudios sobre «la g ran obra de la propiedad». Barcelona: Crítica.
  • CONGOST, R. & SAGUER, E. (2015). De contractes de rabassa morta a enfiteusis perpètues: Una negociació des de baix? La regió de Girona, 1700-1900. En J. COLOMÉ, J. PLANAS & F. VALLS-JUNYIENT (Eds.), Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya (pp. 177-208). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • DOMENECH, J. & HERREROS, F. (2018). Land Reform and Conflict before the Civil War: Landowner Response to Tenancy Reform in 1930s Catalonia. The Economic History Review, 71 (4), 1322-1348.
  • DURAN, M. (1985). L'evolució de l'ingrés senyorial a Catalunya (1500-1799). Recerques, (17), 7-41.
  • FERRER ALÒS, LL. (1987). Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (segles XVIII-XIX). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • FERRER ALÒS, LL. (2014). Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Cataluña Vieja (s. XV-XIX): El caso de Artés (Bages). Historia Ag raria, (62), 47-82.
  • FERRERALÒS, LL. & MORENO, B. (2018). The Origins and Evolution of the Rabassa Morta Contract in Catalonia: Was It An Emphyteusis? En R. CONGOST & P. LUNA (Eds.), Ag rarian Change and Imperfect Property: Emphyteusis in Europe (16th to 19th centuries) (pp. 155-181). Turnhout: Brepols.
  • GARRIDO, S. (2017a). ¿Desnaturalizados rabassers? La rabassa morta catalana antes de la filoxera. Ayer, (107), 155-182.
  • GARRIDO, S. (2017b). El fruto de la inseguridad: Vino, contrato óptimo y derechos de propiedad en Cataluña (1898-1935). Revista de Historia Económica/Journal of Iberian and Latin American Economic History, 35 (3), 415-443.
  • GARRIDO, S. (2017c). Sharecropping was Sometimes Efficient: Sharecropping with Compensation for Improvements in European Viticulture. The Economic History Review, 70 (3), 977-1003.
  • GIRALT, E. (1950). L'evolució de l'agricultura al Penedès: Del cadastre de 1717 a l'època actual. En Actas y Comunicaciones de la I Asamblea Intercomarcal de Investigaciones del Penedès y Conca d'Òdena (pp. 165-176). Martorell.
  • GIRALT, E. (1952). La viticultura y el comercio catalán del siglo XVIII. Estudios de Historia Moderna, (II), 159-176.
  • GIRALT, E. (1990). Formes d'explotació de la terra. En J. NADAL (Dir.), Història Econòmica de la Catalunya Contemporània (139-155). Vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • GIRALT, E. (2002 [1965]). El conflicto rabassaire y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936. En Empresaris, nobles i vinyaters: 50 anys de recerca històrica: Escrits seleccionats (pp. 115-139). Valencia: Universitat de València.
  • HUNT, L. (Ed.) (1989). The New Cultural History. Berkerley: University of California Press
  • MALANIMA, P. (1990). Il lusso dei contadini: Consumi e industrie nelle campagne toscane del Sei e Settecento. Bologna: Il Mulino.
  • MORENO, B. (1995). La contractació agrária a l'Alt Penedès durant el segle XVIII: El contracte de rabassa morta i l'expansió de la vinya. Barcelona: Fundació Noguera.
  • MORENO, B. (1997). Del cereal a la vinya: El contracte de rabassa morta a l'Alt Penedès del segle XVIII. Estudis d'Història Agrària, (11), 37-57.
  • MORENO, B. (2004). Les condicions materials de vida dels rabassers penedesencs al segle XVIII: Treball, mercat i consum. Estudis d'Història Agrària, (17), 615-630.
  • MORENO, B. (2006). Révolution de la consommation paysanne? Modes de consommation et différentiation sociale de la paysannerie catalane, 1670-1790. Histoire & Mesure, 21 (1), 141-183.
  • MORENO, B. (2017). Révolution industrieuse ou simple survie? Stratégies familiales dans une zone proto-industrielle de Catalogne au XVIIIe siècle. Revue d'histoire moder ne & contemporaine, (64-4), 59-83.
  • PARES, S. (1944). Contratación notarial agraria en el Alto Penadés durante el siglo XIX. La Notaría, (1944-4), 366-386.
  • PLANAS, J. & VALLS-JUNYENT, F. (2011). Cacics i rabassaires: Dinàmica associativa i conflictivitat social: Els Hostalets de Pierola (1890-1939). Vic: Eumo.
  • PUJOLS, F. (1932). La rabassa morta. Barcelona: Impr. Porcar.
  • QUEROL, J. (2001). La vinya al Baix Penedès a partir dels contractes de rabassa morta (1750-1800). En R. ARNABAT (Ed.), Els moviments socials al Penedès: Actes del II Seminari d'Història del Penedès (151-174). Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
  • Ressenya en defensa de las vinyas a rabassa morta y modo pràctich de amillarar-las (1861). Barcelona: Impr. de Joaquin Bosch.
  • RIBOT, J. & PELUSO, N. (2003). A Theory of Access. Rural Sociolog y, 68 (2), 153-181.
  • RODRIGUEZ ENNES, L. (2007). El foro galaico: Una derivación natural de la enfiteusis greco-romana. Dereito, 16 (2), 171-189.
  • SAAVEDRA, P. (2011). Los foros: Fuentes de rentas y fuentes de conflictos en la Galicia Moderna. En XXIII Seminari d'Història Econòmica i Social: Les pràctiques emfitèutiques a l'època moderna i contemporània: Una perspectiva comparada. Universitat de Girona, 16-18 de junio.
  • SANTAMARIA, V. (1893). Jurispr udencia catalana: La Rabassa Morta y el desahucio aplicada a la misma. 2.a ed. Madrid: Librería de D. A. de San Martín.
  • TELLO, E. (1997). La conflictividad social en el mundo rural catalán, del Antiguo Régimen a la Revolución liberal, 1720-1833. Noticiario de Historia Agraria, 7 (13), 89-104.
  • TILLY, C. & WOOD, L. J. (2010). Los movimientos sociales, 1768-2008: Desde sus orígenes a Facebook. Barcelona: Crítica.
  • TORRAS ELIAS, J. (1997). Productes vitícoles i integració mercantil a Europa, ss. XVI-XVIII: Una panoràmica. Estudis d'Història Econòmica, (14), 23-33.
  • TORRAS RIBE, J. M. (1976). Evolución de las cláusulas de los contratos de rabassa morta en una propiedad de la comarca de Anoia. Hispania, 36 (134), 663-690.
  • TOS, J. (1784). Tratado de la cabrevación según el derecho y estilo del Principado de Cataluña. Barcelona: Impr. de Raymundo Martí.
  • VALLS-JUNYENT, F. (1996). La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior: L'Anoia, 1720-1860. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • VALLS-JUNYENT, F. (1997). La rabassa morta a la comarca d'Igualada en la transició de les velles a les noves formes de propietat. 1750-1850. Estudis d'Històr ia Agràr ia, (11), 89-107.
  • VALLS-JUNYENT, F. (2004). La Catalunya atlàntica: Aiguardent i teixits a l'ar rencada industrial catalana. Vic: Eumo.
  • VILAR, P. (1987). Catalunya dins l'Espanya moderna. 3: Les transfor macions agràries del segle XVIII català. 4.a ed. Barcelona: Edicions 62.