Manifiesto Tassiliuna galería en el albor de la modernidad

  1. Aparicio Vega, Juan Carlos 1
  1. 1 Universidad de Oviedo
    info

    Universidad de Oviedo

    Oviedo, España

    ROR https://ror.org/006gksa02

Journal:
Locus amoenus

ISSN: 1135-9722

Year of publication: 2020

Issue: 18

Pages: 181-201

Type: Article

DOI: 10.5565/REV/LOCUS.381 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDDD editor

More publications in: Locus amoenus

Abstract

After a period of trial and error in the emerging circuit of modern art galleries throughout the 1950s and 1960s, the start of the following decade witnessed the number of establishments dedicated to presenting contemporary art in Spain multiply, thus anticipating the political and social changes that took place shortly thereafter. This work undertakes the first complete monographic study of the Tassili Art Gallery in Oviedo (Asturias); a prominent firm that raised the level of the art proposals considerably and stood out not only for the quality of its almost 150 exhibitions, but also for its facilities and for the consistent line of work developed over nearly ten years. This venue brought together and identified the most avant-garde artistic community in its territory, represented by the experimental art group Astur 71—which even met regularly in the art gallery’s hall. Extraordinary and very diverse sources of information have been taken into account in order to carry out this research, including the art gallery’s archive, as well as the very testimony of its promoter, José Antonio Fernández-Castañón, whose work reflected his initial career as an art critic committed to the dissemination and democratization of the art of his time. This art gallery is, without a doubt, one of the most remembered companies in the Asturian fine arts modernity. However, it was lacking an in-depth study to help it place itself in the growing historiography about the art trade and art intermediaries.

Bibliographic References

  • Archivo Galería Tassili, Oviedo (inédito): movimientos económicos de la empresa, noticias de prensa, folletos y catálogos de mano.
  • A. Fernández Polanco, “Las Galerías de Arte en el Madrid de Postguerra: Su labor en la transformación del panorama artístico nacional”, en Villa de Madrid, núm. 97-98, marzo-abril de 1988, pp. 5-27.
  • A. Lucas, “Lo que el vivir alberga (Conversaciones con Soledad Lorenzo)”, en Soledad Lorenzo. Una vida con el arte, Madrid, Fundación Arte y Mecenazgo, 2014, p. 31-32 y 37-38.
  • A. Puente Toraño, “José Antonio Menéndez Hevia: diseñador, arquitecto, interiorista y constructor especializado”, en A. Mª Fernández García (Coord.), Decoración de interiores. Firmas, casas comerciales y diseño en Asturias.1880-1900, Septem Ediciones, Oviedo, 2012, p. 173-217.
  • B. Sánchez Berciano e I. Gómez de Liaño, Fefa Seiquer, Círculo de Bellas Artes, Madrid, 1999.
  • C. Hueso i Muñoz, Aparadors d’art: una aproximació a la història del galerisme a Catalunya. Dels inicis a la creació del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, 2006.
  • E. Carmona, “Las poéticas del arte nuevo y los círculos concéntricos de la Generación del 27. 1926-1931”, en La pintura del 27, Guillermo de Osma Galería, Madrid, 2005 [cat. exp.].
  • F. Calvo Serraller (Coord.), Enciclopedia del arte español del Siglo XX. 2. El Contexto, Mondadori, Madrid, 1992, p. 140-141.
  • J. Barón, ”La Pintura en Asturias entre 1960 y 1996”, en Pintores Asturianos nacidos en las décadas 40 y 50, Consejería de Cultura del Principado de Asturias, 1996.
  • J. Barón,” Diccionario de pintores y escultores”, en Enciclopedia Temática de Asturias, t. V, Silverio Cañada, Oviedo, 1985, p. 282-283.
  • J. Tusell y Á. Martínez Novillo, Cincuenta años de Arte. Galería Biosca.1940-1990, Turner, Madrid, 1991; L. Mercader, “La Galería Biosca (1940-1959). De cómo Barcelona exporta la idea de galería de arte. De cómo Madrid difunde el arte catalán”, en X. Bru de Sala (Dir.), Barcelona-Madrid. 1898-1998. Sintonías y Distancias, Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona / Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona, 1997, p. 206-217 [cat. exp.].
  • J. Vidal Oliveras, Galerisme a Barcelona. 1877-2012. Descobrir, defensar, difondre l’art, Ajuntament de Barcelona y Art Barcelona Associació de galeries, Barcelona, 2012.
  • M. Maragall (Coord.), Sala Parés 130 años. 1877-2007, Sala Parés (Establiments Maragall, S.A.), Barcelona, 2007.
  • P. Alarcó, “Documentación / 2. Historia de las galerías de arte y de los espacios oficiales de exposiciones”, en Del Surrealismo al Informalismo. Arte de los años 50 en Madrid, Sala de exposiciones de la Comunidad de Madrid, Madrid, 1991, p. 204-263 [cat. exp.].
  • Sueño y realidad, un homenaje a Miguel Agraït, Galería Punto y Fundación Chirivella Soriano, Valencia, 2012 [cat. exp.].
  • Tomás Seral y Casas. Un galerista en la posguerra, Centro Cultural Conde Duque, Madrid, 1998 [cat. exp.].