Validación de un instrumento orientado a la medición de la práctica basada en la evidencia de los profesionales de la salud

  1. Fernandez Domínguez, Juan Carlos
Dirigida por:
  1. Albert Sesé Abad Director/a
  2. Joan Ernest de Pedro Gómez Director/a

Universidad de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 15 de julio de 2016

Tribunal:
  1. Juan José Montaño Moreno Presidente/a
  2. José Miguel Morales Asencio Secretario/a
  3. Marcelino Cuesta Izquierdo Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 521799 DIALNET

Resumen

Introducció: En els instruments de mesurament del constructe PBE existents fins avui existeixen deficiències relacionades amb la operacionalizació del constructe, definició teòrica i operacionalizació de les variables subjacents que estan mesurant i/o deficiències metodològiques. Objectiu: Avaluar les propietats psicomètriques del qüestionari Health Sciences-Evidence Based Practice (HS-EBP) creat exnovo per al mesurament del constructe PBE en professionals de Ciències de la Salut. Metodologia i Resultats: En la primera etapa es va dur a terme el procés de creació del qüestionari a partir del desenvolupament d'un marc conceptual. Es va establir una estructura dimensional latent de 5 factors: Creences i actituds (dimensió 1), Resultats provinents de la recerca científica (dimensió 2), Desenvolupament de la pràctica professional (dimensió 3), Avaluació de resultats (dimensió 4), i Barreres-Facilitadors (dimensió 5). A partir d'aquesta estructura es van diferenciar àrees d'interès i continguts nuclears, creant-se la versió inicial del qüestionari HS-EBP (76 ítems). En la segona etapa es va dur a terme el procés metodològic necessari per avaluar les propietats psicomètriques de l'instrument. En una primera fase, es van dur a terme dos estudis Delphi consecutius conduents a l'obtenció d'evidències de validesa de contingut i aparent, obtenint-se una nova versió del qüestionari (73 ítems). En la segona fase, es va desenvolupar un assaig pilot sobre una mostra de 211 professionals a Balears que va permetre refinar el qüestionari, especialment en la dimensió 3, obtenint-se una nova versió de 72 ítems. En la tercera fase, es va desenvolupar un assaig mostral de validació que va permetre refinar l'instrument fins a l'obtenció d'una versió reduïda de 60 ítems: D1: 12 ítems; D2: 14 ítems; D3: 10 ítems; D4: 12 ítems i D5: 12 ítems. Aquest assaig mostral es va dur a terme sobre 869 professionals a Espanya. Sobre la versió reduïda es va analitzar la fiabilitat mitjançant coeficient alfa de Cronbach, amb valors de .93, .96, .84, .94 i .91 per a cadascuna de les 5 dimensions i els coeficients de correlació intraclasse, obtenint-se un grau d'acord moderat en la D1, D4 i D5, acceptable en la D3 i considerable en la D2. Es va avaluar la validesa del model de mesura mitjançant anàlisis factorials confirmatoris (AFC), on el millor ajust va correspondre al model pentafactorial. Tots els seus índexs de bondat d'ajust són adequats i totes les seves saturacions factorials van ser estadísticament significatives obtenint-se valors superiors a .50 excepte en quatre ítems: l'ítem 14 de la D1 (.48), i els ítems 4 (.21), 5 (.41) i 6 (.38) de la D3. Es van trobar correlacions moderades entre els factors latents, amb valors més alts en les dimensions relacionades amb el “procés” de PBE. Es van avaluar evidències de validesa de criteri respecte a les variables “burnout”, “resistència disposicional al canvi”, i “qualitat de vida professional” i de validesa convergent respecte al qüestionari EBPQ-19; corroborant-se en general, les hipòtesis relacionals prèviament establertes. També es van obtenir evidències de validesa de decisió respecte a la variable “nivell de formació prèvia dels subjectes en PBE”, trobant-se diferències significatives entre el nivell de formació “avançat” i la resta de nivells formatius en la D2 i únicament entre el nivell “avançat” i el nivell “sense formació en PBE” en la D3 i D4. Finalment es van obtenir evidències en relació als efectes sostre-sòl, es va apreciar lleugera tendència a efecte sostre en la D1 i D4 i una mica més gran en la D3. Conclusions: El qüestionari HS-EBP presenta una estructura latent de 5 dimensions confirmada mitjançant AFC. Els procediments Delphi realitzats (versió inicial del qüestionari) van permetre l'obtenció d'adequades evidències de validesa de contingut i aparent. Finalment, en l'estudi de validació completa sobre la versió reduïda definitiva (60 ítems) es van obtenir evidències suficients de fiabilitat i validesa (criterial, de decisió i en relació als efectes sostre-sòl).