Multigenerational postmigratory psychological adaptationexploring the case of migrant families in sant roc

Abstract

Antecedents: A causa de l'augment de les onades migratòries que entren a Espanya procedents del Marroc, Pakistan, Xina i Amèrica Llatina (Finotelli & Rinken, 2023), és encara més important comprendre el procés d'adaptació i integració a la cultura local, mitjançant un estudi de les experiències dels migrants sobre els detalls pràctics i emocionals del complex procés d'arribada, identificant els suports que contribueixen a la seva transició i salut mental (Ryan et al., 2008) al llarg del procés, específicament per als nens que creixen en un entorn amb múltiples factors de risc (Belhadj et al., 2015). Objectius: Descriure l'experiència emocional de pares i fills migrants sota els diferents factors protectors i de risc als seus entorns actuals. Àmbit destudi: Fundació Ateneu Sant Roc a Badalona, Catalunya, Espanya. Metodologia: L'estudi és una exploració qualitativa de les experiències de les famílies migrants, buscant punts en comú en les respostes emocionals després d'emigrar i mitjançant el procés d'adaptació, específicament l'impacte en la vida dels nens al seu barri actual i únic Sant Roc. Les entrevistes de semiestructurades cara a cara es van dissenyar per recollir informació demogràfica, de la història migratòria, la salut física i mental, l’educació, experiències de racisme i dinàmica familiar. Amb l’ajut de la Fundació Ateneu Sant Roc, situada a un barri amb un alt percentatge de població migrant, es van realitzar les entrevistes a 17 famílies de múltiples orígens. Resultats: Les famílies d'aquesta mostra van emigrar per etapes, passant per períodes de transnacionalitat familiar, assentant-se al barri de Sant Roc, i connectant amb la Fundació Ateneu per cobrir necessitats derivades de reptes postmigratoris com la cura dels fills, el suport acadèmic i lingüístic. Es van identificar diversos factors de risc, com ara el baix nivell socioeconòmic, la transnacionalitat familiar, l'assetjament escolar, el baix nivell educatiu dels pares, les dificultats acadèmiques, la discriminació, les barreres lingüístiques, l'estrès de l'aculturació, la manca de disponibilitat dels pares i els conflictes amb ells. Per contra, els factors de protecció identificats van ser el suport dels professors, les relacions familiars positives, l'accés als ajuts públics, les llibertats de les dones, els canals informals d'informació de la comunitat i les amistats amb companys. A més, l'estudi va identificar les experiències i reptes dels immigrants que van viure la pandèmia COVID-19. Conclusions: Els migrants es traslladen a Catalunya buscant oportunitats econòmiques, acadèmiques i un futur millor per a les seves filles. Tot i que les troben, no estan exemptes d'obstacles i reptes, que es poden suavitzar per facilitar-ne una adaptació pràctica i emocional. Proporcionar un suport extern multifacètic, com el de la Fundació Ateneu, a la família serà de gran importància per a l'adaptació dels pares i els fills migrants, que s'enfronten a una quantitat addicional de factors de risc, especialment en zones amb alts índexs de delinqüència i pobresa com els barris on comunament s'assenten les famílies migrants. Paraules clau: migració, famílies, salut mental, adaptació, experiència emocional